Demanen la cogestió aeroportuària amb una acció simbòlica a l’aeroport de Palma

La cogestió aeroportuària forma part, juntament amb la reivindicació d’un bon finançament, un REB just, unes inversions dignes, la derogació de la Llei Montoro i la revisió del deute de l’Estat amb Balears; del manifest fundacional de la Plataforma per un Bon Finançament, però també dels Acords pel Canvi del govern actual.

Per aquest motiu, el col·lectiu ha realitzat una acció simbòlica a l’aeroport de Son Sant Joan per a visibilitzar aquesta qüestió, penjant la bandera que l’identifica.

«Ens oposam a la privatització d’AENA i consideram que el Govern de les Illes Balears ha d’exercir el seu paper en la gestió dels nostres aeroports»

Fonts de la plataforma apunten a la insostenibilitat de l’actual model de gestió d’AENA, al tractar-se d’un dels aeroports més rentables d’Espanya però, alhora, el que acumula més precarietat i temporalitat laboral, no repercuteix en beneficis socials ni permet encabir els seus ingressos en una estratègia compartida i corresponsable amb les mesures governamentals de gestió turística, com ara l’ecotaxa. «Ens oposam a la privatització d’AENA i consideram que el Govern de les Illes Balears ha d’exercir el seu paper en la gestió dels nostres aeroports», asseguren des de Bon Finançament.

Front comú a València per un bon finançament

El passat divendres 19 d’octubre, una expedició de representants de la plataforma ‘Per un bon finançament‘ (Illes Balears) viatjà a València per a mantenir una reunió de treball amb l’homòloga valenciana ‘Per un finançament just‘, amb l’objectiu de compartir sinergies i planificar futures passes.

Manifest de València per un nou finançament 

Es signà i es va fer públic un manifest conjunt entre ambdues campanyes, el conegut com “Manifest de València“. Al text, es reconeix que “la insuficiència financera va fent mossa en els serveis bàsics”, malgrat observar una “predisposició favorable del nou executiu a reiniciar el camí perdut, d’interlocució i diàleg”. Amb tot, es reclama “de forma urgent una reforma del sistema de finançament al llarg de 2019” i per aquest motiu es sol·licita “la convocatòria immediata de la Conferència de Presidents (…) per a tractar-ho de manera urgent”. A més a més, les qüestions del deute de l’Estat, el dèficit inversor, el Règim Especial de Balears o l’ordinalitat també apareixen com a reivindicacions.

Teixir aliances per a una causa comuna

Un dels consensos de les plataformes cíviques per a la reforma del sistema de finançament és avançar en matèria d’aliances territorials al conjunt de l’Estat. Es creu convenient assolir acords amb entitats i organitzacions més enllà dels territoris “objectivament” perjudicats per l’actual model de finançament. Per aquest motiu, s’instà a la recerca d’ajuda i col·laboració en les reivindicacions i evitar, a les totes, un discurs de confrontació entre territoris. “El marc de la nostra lluita comença i acaba amb la gent i el seu benestar”, es va repetir nombroses vegades durant la roda de premsa.

 

L’Ajuntament d’Alcúdia, el més perjudicat per la Llei Montoro, es reivindica

Avui dimarts 9 d’octubre a les 13h, ha estat col•locada la banderola al balcó de l’Ajuntament d’Alcúdia en el marc de la campanya “Uneix-te per un bon finançament”, per donar suport a les reivindicacions per la reforma del sistema de finançament, com són la derogació de l’anomenada “Llei Montoro” i l’exigència d’aprovació d’un REB amb garanties, entre d’altres reivindicacions. Aquesta campanya compta amb el suport d’una trentena d’ajuntaments, a més del Consell de Mallorca. L’Ajuntament d’Alcúdia, com a municipi adherit a la campanya, ha estat avui l’indret on s’ha realitzat la col•locació de la pancarta.

L’acte ha comptat amb la presència del batle d’Alcúdia Antoni Mir, acompanyat de la regidora d’Hisenda Joana Maria Bennàssar, el responsable del grup promotor de la campanya “Per un bon finançament” Xisco Mellado i Miquel Gelabert, així com regidors i regidores del consistori alcudienc.

La llei de despesa crucifica als municipis i l’Ajuntament és l’administració més propera als ciutadans

El batle d’Alcúdia Antoni Mir ha expressat que “Com és sabut per tothom hi ha un mal finançament a aquestes illes, sobretot als municipis, la llei de la despesa està crucificant als municipis i l’ajuntament és l’administració més propera als ciutadans. No té sentit tenir doblers al banc, quan els ciutadans tenen manca de serveis, manca de seguretat i ja està bé que les illes pateixin i estigui estar al furgó de la coa”. També el batle ha dit que “Alcúdia està adherida a aquest grup promotor. Hi ha moltíssims ajuntaments i altres entitats i consideram que és necessari que Madrid sàpiga que enmig de la mar hi ha unes illes que tenen unes necessitats”.

Xisco Mellado, pertanyent a aquest grup promotor, ha expressat que “intentam des de les entitats adherides anar creant consciència ciutadana sobre el greu problema que patim les illes en esser infrafinançades. Demanam un millor finançament, i un REB en condicions per les Illes Balears, i com no pot ser d’una altra manera,  juntament amb ajuntaments com el d’Alcúdia, demanam que se derogui d’una vegada per totes la Llei Montoro. No pot ser que se recaptin uns doblers i que aquests doblers no reverteixin amb serveis o amb infraestructures per al poble”.

Per últim, el batle ha afegit que l’acte d’avui ha estat simbòlic i té un rerefons important perquè quedi constància que l’Ajuntament dóna suport totalment a les reivindicacions per una millor finançament i se penja la banderola per deixar constància d’aquesta manca de serveis, degut a al finançament o dels ajuntaments i de les illes.

Carta al batle de l’Ajuntament d’Alcúdia, el més perjudicat per la Llei Montoro

La campanya «Per un bon finançament» contacta el batle d’Alcúdia, el Sr. Antoni Llabrés, per a realitzar un acte contra la Llei Montoro. “Una mesura ineficient que bloqueja al municipi un romanent de tresoreria superior als 56 milions d’euros, impedint invertir el seu superàvit en millores en els serveis”

 

La campanya «Per un bon finançament» contacta el batle d’Alcúdia, el Sr. Antoni Llabrés, amb l’objectiu de realitzar un acte reivindicatiu en contra de la Llei Montoro. En una carta que la plataforma ha fet arribar al responsable de l’Ajuntament alcudienc, asseguren que el principal motiu de la mateixa és “la irracionalitat d’aquesta regla de despesa, que ha provocat el bloqueig del romanent de tresoreria en comptes sanejats” als municipis de les Illes Balears.

Fonts de la campanya expliquen la significació d’haver triat el municipi d’Alcúdia. “És el més desafavorit quantitativament per la Llei ja que són quasi 60 milions d’euros sanejats que no reverteixen en els ciutadans, un despropòsit”, ha declarat Miquel Rosselló.  Tot i això, ha afegit que “Alcúdia és només la punta de llança d’una estratègia deliberada d’afeblir l’autonomia del món local”.

Finalment, la plataforma i l’Ajuntament d’Alcúdia han concertat una data, dia 9 d’octubre a les 13:00 hores, per visibilitzar la voluntat política en favor d’una reforma del sistema de finançament que reconegui l’ordinalitat en el repartiment dels recursos, la derogació de la Llei Montoro i l’exigència d’aprovació d’un REB amb garanties, reivindicacions, totes elles, contingudes en el manifest fundacional de la campanya, que ha estat aprovat pel mateix Ajuntament d’Alcúdia.

Veure cartes (PDF):

Carta al Sr Antoni Llabrés
Carta Sr Antoni Llabrés (cast)

 

Un bon finançament és imprescindible per aconseguir el Tren de Llevant

La campanya ‘Per un bon finançament’ apunta l’infrafinançament estatal i la manca d’inversions com a principals causes de la insuficiència del model ferroviari públic a Balears

En commemoració als 20 anys de la primera marxa reivindicativa en favor del Tren de Manacor-Artà, que aplegà més d’un miler de persones a la comarca del Llevant, i aprofitant l’avinentesa de trobar-nos a la Setmana Europea de la Mobilitat; la campanya ‘Per un bon finançament’ apunta, en un vídeo, l’infrafinançament estatal i la manca d’inversions a la comunitat com a principals causes de la insuficiència de la xarxa ferroviària pública de Balears.

En ple debat sobre el model de mobilitat i de transport, la campanya en pro d’un bon finançament per les Illes vol manifestar la importància de lligar la reivindicació per la infraestructura pública ferroviària -que implica elevats beneficis en l’entorn de la salut, el mediambient i el transport públic- amb la qüestió dels recursos econòmics i dels compromisos polítics del govern central. “És impossible concebre millores i canviar l’actual model ferroviari sense corresponsabilitat del Govern espanyol, que ha desatès els ciutadans de les Illes una vegada darrera altra”, sentencia Miquel Rosselló, membre del grup promotor.

El projecte del Tren de Llevant, com altres exemples com el tramvia de Palma, ha d’esser recuperat. Per aquest motiu es fa necessari unir les lluites per un transport públic digne i la d’un bon finançament. “El Govern de Balears no disposa de 600 milions d’euros per a invertir, que són els necessaris pel implantar les previsions del Pla de Mobilitat. Ara és l’hora de passar comptes. Els illencs som els que patim uns pitjors trens i un pitjor tracte fiscal i financer. No demanam infraestructures innecessàries ni ineficients, sinó dignes. Sense finançament, no podem exercir les nostres competències. Fins aquí hem arribat!”, afegeix.

Clam contra la Llei Montoro a l’acte de Sineu

Més de cinquanta persones han assistit aquest diumenge 19 d’agost a l’acte que ha tengut lloc a Sineu en el marc de la campanya «Per un bon finançament» per a les Illes Balears. De caire marcadament comarcal i de reivindicació municipalista, hi han participat nombrosos representats de la Part Forana (a banda de Sineu; Llubí, sa Pobla, Llucmajor, Algaida, Lloseta i Alaró). El fil conductor de l’esdeveniment ha estat, sobretot, la Llei Montoro, de la qual se n’ha exigit la seva derogació. El col·lectiu Glosadors de Mallorca, a través de la glosa, ha estat l’encarregat de presentar, conduir i cloure l’acte, que ha tengut intervencions del batle de Sineu, Miquel Gelabert, i del membre de la campanya Miquel Rosselló.

«No és comprensible que qui ha fet bé els deures, hagi de sanejar a qui no ho ha fet»

El batle de Sineu, Miquel Gelabert, ha mostrat la seva incomprensió davant el fet que l’Estat faci pagar als ajuntaments els desajustos i deutes que contreu: «No és comprensible que qui ha fet bé els deures, hagi de sanejar a qui no ho ha fet». Ha afegit les conseqüències negatives que, al seu parer, comporta aquesta decisió: «l’Estat és qui menys coneix les necessitats que té un municipi, per tant, no hauria de restringir ni decidir en què es gasta al seu dia a dia. Les necessitats de contractació de personal i els serveis com l’escoleta haurien d’anar primer».

Consciència ciutadana per la qüestió del finançament

Miquel Rosselló, membre del grup promotor de «Per un bon finançament» ha recordat la importància de prendre consciència entorn a un tema -el finançament autonòmic- que «ho determina quasi tot». Segons Rosselló, l’infrafinançament està estretament lligat al model precari de transport públic de les Balears, a l’escassa implantació d’energies renovables i a la desprotecció del medi ambient. Finalment ha refermat la idea de que cal lliurar, com a balears, un front comú per assolir un finançament «a l’altura de les nostres necessitats».

COMUNICAT: Avaluació de la campanya i valoracions de la nova conjuntura política

Passats quatre mesos de l’acte fundacional a Inca, el grup promotor de la campanya “Per un bon finançament” valora positivament el seu transcurs i recorregut:

  1. En primer lloc, el grup promotor destaca la implantació territorial i mediàtica de les organitzacions integrants que han facilitat la realització de fins a 10 actes a nivell local, que han servit per difondre el Manifest i les reivindicacions en matèria de finançament de la campanya. S’han combinat presentacions, col·loquis amb experts on també hi han participat agents del teixit associatiu municipal i nombroses aparicions en premsa (editorials, monografies, columnes, etc). En matèria d’aliances, celebrar l’acte conjunt amb la plataforma homòloga valenciana.
  2. En segon lloc, el grup promotor reivindica l’adhesió de més de 20 municipis de les Illes Balears al “Manifest per un Bon Finançament” expressat a través de les mocions als plenaris. Menció especial es mereix el Consell de Mallorca, institució que ha compartit els mateixos criteris d’afinitat. En aquest sentit, apuntar que el suport dels partits a la causa del “finançament just” supera la majoria parlamentària del Govern de les Illes Balears.

Davant la nova conjuntura política, amb l’arribada d’un nou govern d’Espanya encapçalat pel socialista Pedro Sánchez, el grup promotor manifesta:

  1. La seva esperança davant la nova situació de canvi polític al govern d’Espanya, tot esperant que sigui més positiva pels interessos de la ciutadania de Balears.
  2. El caràcter prioritari i urgent de l’aprovació d’un bon REB, a l’alçada de les necessitats de les Illes Balears; sense renunciar a la revisió del deute de l’Estat amb l’autonomia i la derogació de la Llei Montoro.
  3. Malgrat tenir constància de les dificultats del context actual, instam al Govern de les Illes Balears a fer arribar al nou executiu els criteris d’ordinalitat i d’augment de la capacitat recaptatòria que ha de regir el futur model de finançament autonòmic.
  4. La voluntat persistent de seguir un full de ruta propi, des de la campanya “Per un Bon Finançament”, continuant amb les tasques de presència pública i de sensibilització a peu de carrer entorn a la necessitat d’acabar amb l’infrafinançament que patim.

 

Públic assistent a l’acte fundacional a Inca (21/02/2018) | Foto: M. BARCELÓ (Arabalears)

«El problema del finançament és de manca de poder negociador»

El divendres 8 de juny ha tengut lloc a sa Pobla un acte de la campanya «Per un bon finançament» per a les Illes Balears. La presentació de l’esdeveniment l’ha protagonitzada el batle del municipi, Biel Ferragut. L’Ajuntament de sa Pobla, que va aprovar per majoria de govern una moció favorable als principis de la campanya, ha estat col·laboradora de l’acte.

Seguidament, han intervingut en aquest ordre: Catalina Cladera, regidora i consellera d’Hisenda del Govern de les Illes Balears; Joan Pérez, regidor d’Hisenda de sa Pobla; Rafel Crespí Cladera, catedràtic d’Economia de l’Empresa (UIB); Rafel Crespí Terrassa, president del Sa Pobla Bàsquet i, finalment; Antoni Simó Tomàs, regidor de Cultura, Participació ciutadana i Innovació de sa Pobla. Biel Payeras, membre de les fundacions Darder-Mascaró, ha moderat les intervencions.

«Balears no perdonaria no tenir un bon REB»

Catalina Cladera ha reconegut que el deute fiscal que té l’Estat amb les Illes Balears s’ha de revisar, així com el paper aportador ha d’ésser compensat de forma ordinària. A més, ha fet especial èmfasi en la necessitat d’obtenir un Règim Especial Balear (REB) que compensi els costos de la insularitat per als ciutadans i les empreses: «Balears no perdonaria no tenir un bon REB». Sobre la qüestió de la reforma del sistema de finançament autonòmic, la consellera considera que la nova ministra del govern espanyol serà sensible a Balears, perquè «entén la situació en que es troba la nostra autonomia».

«Mallorca i Balears tenen una economia depenent»

El catedràtic Rafel Crespí ha descrit la situació financera de l’autonomia illenca com una «realitat depenent» dels recursos provinents de l’estat central, el qual ha criticat de fortament centralitzat i burocratitzat. Crespí, per una banda, es mostra pessimista davant el fet de que les Illes Balears, per la seva realitat demogràfica però també política, no tenen capacitat d’influència en les esferes de poder estatal, no exerceixen un ‘rol pivotal’ com els canaris, bascos o catalans: «en el fons, el problema del finançament és de manca de poder negociador davant del govern central». Però per altra, creu convenient incidir en algunes «encletxes» positives de caire bilateral, com ara el REB; o de recaptació, com l’impost de turisme sostenible o altres possibles taxes, que revertirien en una millora de les condicions dels seus habitants.

El mal finançament afecta la realitat diària al poble

Des de l’estat dels carrers, el manteniment d’infraestructures municipals, la contractació de personal tècnic fins a instal·lacions esportives, piscines o biblioteca. La conclusió de les persones com en Rafel Crespí (president del Sa Pobla Bàsquet), Joan Pérez (regidor d’Hisenda) o Antoni Simó (tinent de batle i regidor de Cultura) és que amb un millor finançament, que implicaria tenir més recursos, es podrien desenvolupar amb més garanties i professionalitat algunes de les activitats, com ara «mantenir un club amb més de 300 jugadors/es i més de 30 entrenadors, tapar tots els forats dels carrers o tenir un Museu o arxiu municipal amb garanties».

 

«La reivindicació d’un bon finançament s’ha d’entendre com la defensa de l’autogovern»

El dijous 5 d’abril ha tengut lloc a Llucmajor el tercer acte de caire municipal de la campanya «Per un bon finançament» per a les Illes Balears. La presentació de l’esdeveniment l’ha protagonitzada el batle del municipi, Gregori Estarellas. La regidoria de Cultura, encapçalada per Lluís Segura, n’ha estat part co-organitzadora, juntament amb la secció local de l’Obra Cultural Balear, una de les entitats promotores de la mateixa campanya.

Seguidament, han intervengut en aquest ordre: Bartomeu Cantallops, gerent del Cercle d’Economia de Mallorca; Josep Lluís García, secretari general de CCOO Balears i, finalment; Guillem López Casasnovas, catedràtic d’economia pública de la UPF i expert en qüestions de finançament autonòmic.

«La reivindicació d’un bon finançament s’ha d’entendre com la defensa de l’autogovern»

Guillem López Casasnovas ha insistit en la idea de relacionar la demanda de reforma del sistema de finançament amb una qüestió d’autogovern: “seria un error concebre aquesta lluita com quelcom per a ingressar més diners a les arques autonòmiques”, ha sentenciat. En aquest sentit, l’economista creu que a les Illes Balears és necessari crear un sentiment de pertinença major per a conscienciar la ciutadania en aquests termes.

«Les Balears exercim la solidaritat en molts àmbits i des de fa molt de temps»

El catedràtic de Ciutadella ha volgut destacar que la solidaritat, per definició, és una relació de pacte entre subjectes autònoms, entre individus lliures: “la solidaritat no s’imposa, és un acord”. A més, ha recalcat que les Illes Balears exerceixen la solidaritat amb la resta de  l’Estat “perquè han contribuït com ningú en crear ocupació relativa a l’Estat [provinent del turisme]” i ho ha relacionat amb el fet que la comunitat autònoma és de les que pateixen unes balances fiscals més regressives i uns preus més elevats, tant de la canastra de la compra com de l’habitatge. Ha afegit, també, que ni el finançament ni la “suposada solidaritat” tenen en compte el patiment del patrimoni cultural i mediambiental com a conseqüències de la pressió humana en temporada alta.

«Destinaríem una part dels 25 milions a millorar alguns serveis dels pollencins, però no podem»

El dimarts 27 de març ha tengut lloc a Pollença el segon acte de caire municipal de la campanya «Per un bon finançament» per a les Illes Balears. La presentació i organització de l’esdeveniment i de les persones convidades l’ha protagonitzada Miquel Amengual com a representant de la secció local de l’Obra Cultural Balear, que és una de les entitats promotores de la mateixa campanya. Seguidament, han intervengut en aquest ordre: Jordi Mora, president de la PIMEM; Miquel Rosselló, president de les fundacions Darder-Mascaró i, finalment; Miquel Àngel March, batle de Pollença.

«Els illencs/es patim desavantatges degut a l’infrafinançament autonòmic i, més concretament, els costos de la insularitat són un gran obstacle per a les nostres pimes»

Jordi Mora començat l’acte explicant els desavantatges que tenen els illencs/es amb l’infrafinançament i els costos d’insularitat que han de suportar les petites i mitjanes empreses a les Illes. Tenint en compte que representen més d’un 90% del teixit productiu i empresarial balear, ha apuntat que és de justícia competir amb les mateixes condicions que a la resta de territoris de l’Estat.

«El mal finançament empitjora les condicions de vida de la ciutadania. Som la comunitat amb un percentatge de llits públics més baix d’Espanya»

Miquel Rosselló, al seu torn, ha focalitzat la seva explicació en les conseqüències de tenir un finançament precari a les administracions tant autonòmiques com locals. A tall d’exemples, ha senyalat que les Illes Balears és una de les comunitats autònomes amb menys funcionaris per càpita o amb manco llits de titularitat pública als hospitals. Aquests fets, ha remarcat, tenen efectes directes en el benestar de la gent.

«Aquí tenim 25 milions d’euros de romanent que destinaríem a millorar els nostres serveis i no podem»

Finalment, ha conclòs l’acte el batle de Pollença, Miquel Àngel March. Al seu parer, les mesures com la Llei Montoro tenen fins recentralitzadors de l’administració local. En canvi, ha destacat, han estat els Ajuntaments com a administracions les que han contribuït més a reduir el deute. Amb tot, li sembla inoperant no poder destinar els superàvits municipals en millorar els serveis que la ciutadania demana. Ha recordat que, a hores d’ara, l’Ajuntament de Pollença té a prop de 25 milions d’euros de romanent bloquejats, no disponibles per a inversions.