MANIFEST

Uneix-te per un bon finançament

És un fet incontestable que els darrers quaranta anys d’autonomia política han suposat, per a les Illes Balears, una millora en la qualitat de vida i l’equitat en l’accés als serveis públics dels ciutadans. Emperò, un infra-finançament endèmic, els incompliments per part de l’Estat alhora de desenvolupar l’Estatut d’Autonomia vigent i el gir profundament centralista de les polítiques del Govern Central estan capgirant aquesta situació. Així, hem arribat a un moment insostenible on la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (CAIB), els Consells Insulars i els Ajuntaments de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera no disposen dels recursos econòmics necessaris per atendre com cal els ciutadans d’aquest arxipèlag.

Els illencs no ens hem quedat quiets davant aquesta situació d’injustícia que fa massa anys que dura. L’octubre del 2016 es creà la Plataforma «Per la reforma del sistema de finançament», constituïda per seixanta cinc organitzacions de la nostra societat civil. Aquesta entitat al seu Manifest fundacional “demana als partits polítics una reforma urgent del sistema de finançament” deixant palès que el tracte que se dóna a les Illes Balears en matèria de finançament continua essent clarament injust a pesar dels anys que fa que la nostra societat civil i les nostres institucions demanen canvis que tinguin present la nostra peculiar realitat insular i pluri-insular. Tots els partits polítics de les Illes Balears amb representació al Parlament han donat suport a aquesta plataforma. Malgrat tot, la resposta del Govern Central davant aquest clam fins ara ha estat molt minsa.

S’ha de dir que el propi model de finançament parteix d’una distribució de recursos arbitrària. Les Illes Balears estan entre les tres comunitats que més aportem per càpita al sistema i passem a la vuitena posició com a perceptors de recursos per habitant. La solidaritat entre territoris en cap cas es pot basar sobre l’empobriment relatiu d’altra comunitat.

Si parlem de les inversions de l’Estat en l’última dècada, les Illes Balears hem estat sempre els últims en termes relatius. Mentre l’AVE arriba a punts insospitats de la Península, nosaltres no aconseguim que el Govern Central compleixi els acords per a que el nostre tren arribi a Capdepera i Alcúdia, per posar tant sols un exemple.

El deute de la nostra Comunitat ascendeix a dia d’avui a uns 9.000 milions d’euros. Aquesta situació no seria possible sense l’infra-finançament crònic que patim des de que, ara fa uns vint anys, rebérem la transferència d’unes competències pèssimament dotades (educació, sanitat i serveis socials). Això suposa una deixadesa als compromisos que sobre aquests temes té encara el Govern Central. Només així s’entén la manca d’inversions de l’Estat per acompanyar les polítiques de la Comunitat Autònoma.

Així mateix cal tenir en compte l’incompliment flagrant de la legalitat per part de l’Estat pel que fa a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. El Govern Central no ha pagat encara totes les inversions estatutàries, ni ha impulsat la cogestió aeroportuària ni ha implementant el Règim Especial per les Illes Balears, l’instrument que hauria d’aportar a les Illes recursos per corregir els costos de la insularitat i la pluri-insularitat. D’aquesta forma s’incompleixen tant preceptes recollits a l’Estatut d’Autonomia, una Llei Orgànica de l’Estat, com l’article 138 de la Constitució, que reconeix el fet de la insularitat com un element a tenir en compte per a garantir el principi de solidaritat entre territoris.

Per últim, s’ha de dir que les nostres institucions municipals i insulars pateixen les restriccions de la Ley de racionalizacion i sostenabilidad de la Administración local (27/2013 – l’anomenada llei Montoro) que impedeix que les esmentades institucions puguin gastar els seus romanents en polítiques socials, culturals, esportives… o en incrementar les seves plantilles per modernitzar i millorar el servei a la ciutadania. En aquests moments els nostres Ajuntaments tenen més de quatre cents milions d’euros que no poden gastar amb els conceptes abans esmentats. La qual cosa ho considerem un greu atemptat a l’autonomia municipal.

Davant aquesta endèmica situació que ens impedeix tenir els recursos que la nostra Educació, Sanitat i Serveis Socials necessiten. Davant un Govern Central que impossibilita impulsar una xarxa ferroviària digne o un sistema energètic basat en les energies renovables, per exemple, els sota-signants d’aquest manifest volem dir prou. I per això demanem:

  • Un nou model de finançament que contempli el principi d’ordinalitat i incrementi la capacitat decisòria i recaptatòria de la Comunitat Autònoma.
  • El reconeixement per part de l’Estat de la nostra condició insular, mitjançant l’aprovació del Règim Especial per a les Illes Balears que el Govern i la societat civil Illenca a presentat al Govern Central.
  • L’increment progressiu i substancial de les inversions estatals.
  • El pagament de les inversions estatutàries que encara se deuen.
  • La coresponsabilitat de l’Estat amb l’assumpció del deute de la nostra comunitat.
  • La cogestió aeroportuària.
  • La derogació de la Llei Montoro.

Emperò, no ho podem fer sols. Per això fem una crida a la ciutadania. Demanem a la societat civil i a les institucions autonòmiques i municipals de les Illes Balears que s’uneixin en una mobilització permanent tot l’any 2018 per justícia i per dignitat. Aconseguint adhesions de tota la xarxa d’entitats cíviques al manifest. Organitzant actes de debat i divulgació. Promovent tot tipus d’iniciatives als municipis i a les pròpies entitats.

Aquesta és la millor forma d’aconseguir que el Govern Central rectifiqui. Perquè els ciutadans de les Illes han dit prou.

Volem un #bonfinançament!

VISITA LES NOSTRES XARXES

Comparteix!
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter